Existeixen moltes classificacions dels mercats de valors, en funció de quin sigui el criteri elegit per diferenciar-los.
Una de les més utilitzades és la que distingeix entre mercats primaris o d’emissió i mercats secundaris o de negociació.
Mercats primaris
Són els mercats en què es venen i es compren valors per primera vegada. Exemples: ampliació de capital d’una S.A., emissió de Lletres del Tresor, etc.
Mercats secundaris
Són els mercats en què es compren i es venen valors negociats anteriorment en el primari. També s’anomenen mercats regulats (estan reglamentades les condicions de funcionament). A Espanya existeixen els següents mercats secundaris oficials:
- Borses de valors. S’hi compren i venen accions i valors convertibles en accions, amb caràcter exclusiu. A les borses també s’hi pot comprar i vendre deute públic i privat, però sense exclusivitat.
- Mercat de deute públic anotat. S’intercanvien valors com Lletres, Bons i Obligacions del Tresor, representats exclusivament mitjançant anotacions en compte.
- Mercat de renda fixa AIAF. Es compren i venen actius de renda fixa emesos per empreses privades, entitats financeres i Administracions Públiques territorials.
- Mercat oficial de futurs i opcions financeres a Espanya (MEFF). S’hi negocien operacions a termini, no pagades al comptat sinó al venciment de l’operació; són els anomenats derivats financers.
- Un futur financer és un contracte que obliga els contractants a comprar o vendre, en una data futura i establerta, una quantitat determinada de valors per un preu preestablert. Exemple: dues persones acorden que una comprarà a l’altra 100 accions de Repsol a 19 € cada una, produint-se el lliurament dels diners i les accions al cap de tres mesos. El dia del venciment, independentment de la cotització de Repsol, s’han de lliurar els diners i les accions.
- Una opció financera és un contracte pel qual el seu posseïdor obté un dret, però no una obligació, a comprar o vendre una quantitat determinada de valors per un preu preestablert fins a una data concreta, denominada venciment. Exemple: s’adquireix una opció que permet comprar, el 3 d’abril de 2012, 100 accions de Repsol, a 19 € cada una. Si el dia de venciment (3 d’abril), l’acció cotitza, per exemple a 20 €, s’exercita l’opció, comprant les accions a 19 € i podent-les vendre a 20 €. Si l’acció cotitza a 18 €, simplement no s’exercita l’opció, ja que es perdrien diners, preferint comprar les accions al mercat.
A la taula següent es mostra en quin mercat es compren i venen cada un dels valors:
| Valor | Mercat | Particularitats |
| Accions | Borsa de valors | Han de ser admeses a cotització (la major part de les accions de les SA no es negocien en cap mercat secundari regulat). |
| Certificats de participació en fons d’inversió | Borsa de valors | La major part no es negocien en cap mercat secundari regulat. |
| Deute públic | Borsa de valors i mercat de deute públic anotat | Les entitats bancàries solen fer d’intermediàries. |
| Deute privat | Mercat de renda fixa AIAF | La major part no es negocien en cap mercat secundari regulat. |
