Les operacions dactiu són les que realitzen les entitats bancàries posant recursos financers a disposició dels seus clients, els quals sobliguen a retornar, al venciment del termini pactat, les quantitats rebudes més els corresponents interessos.
Principals operacions actives:
- Crèdits
- Préstecs
- Descompte comercial
- Aval
- Lísing
- Rènting
- Factoring
- Confirming
El risc en les operacions dactiu
Davant el risc dimpagament o retard per part del client, les entitats financeres:
- Analitzen prèviament la solvència del client.
- Exigeixen al client garanties per al compliment de la seva obligació de reintegrament de les quantitats rebudes.
Per analitzar la solvència dels clients, les entitats obtenen informació per diverses vies i la contrasten: informació facilitada pel client (identificació, ingressos, patrimoni, etc), informació existent en registres públics i privats (Registre de la Propietat, Registre Mercantil, Registres de morosos), etc.
Préstecs i crèdits
A la pràctica, se solen utilitzar els termes crèdit i préstec com a sinònims, però en realitat són dos contractes diferents. Diferència:
- En el préstec, el client rep del banc una quantitat de diners amb lobligació de retornar al seu venciment limport rebut, així com els interessos en les dates indicades.
- En el crèdit, en canvi, lentitat financera posa a disposició del seu client la quantitat de diners sollicitada fins a una suma límit; el client la pot utilitzar totalment o parcialment, o bé no utilitzar-la. Al final del contracte, el client ha de retornar la quantitat que hagués utilitzat així com els interessos corresponents. Els interessos en els crèdits solen ser més alts que en els préstecs.
El préstec bancari
És un producte financer mitjançant el qual el client (prestatari) rep duna entitat financera (prestamista) una quantitat fixa de diners (capital del préstec), amb lobligació de retornar-lo en diversos terminis i pagar els interessos, les despeses i les comissions pactades.
Terminologia del préstec bancari:
- Linterès en el préstec. Constitueix la remuneració per a lentitat prestamista i pot ser fix o variable.
- Interès fix.
- Interès variable. El tipus dinterès està integrat per dos elements: tipus de referència (euribor, mibor, IRPH, etc) i diferencial (marge que es suma al tipus de referència per a obtenir linterès total). Les revisions del tipus dinterès se solen fer cada 6 o 12 mesos.
- Les comissions en el préstec. Les comissions vinculades als préstecs poden ser:
- Estudi. És un % sobre limport del préstec. Si no es concedeix el préstec, no es pot cobrar.
- Obertura. És un % sobre limport del préstec. Remunera els tràmits que ha de fer lentitat.
- Cancellació anticipada. És un % sobre la quantitat avançada.
- Quadre damortització. És un quadre, elaborat en formalitzar un préstec, en què es resumeix limport de cada un dels pagaments (capital + interessos) que ha de realitzar el prestatari.
- Les garanties en els préstecs. Les entitats financeres solen exigir dos tipus de garanties als prestataris: garanties personals i garanties reals (materials).
- Préstecs amb garantia personal. Operacions garantides pel patrimoni, present i futur del prestatari (solvència) i, en cas que existeixen, dels avaladors.
- Préstecs amb garantia real. Operacions garantides amb el patrimoni del prestatari i els avaladors i, a més, amb un dret preferent del prestamista sobre un bé concret de lesmentat prestatari. Pot ser garantia hipotecaria (immobles) o garantia pignorativa (valors mobiliaris, dipòsits de diners a termini, etc).
- Despeses dels préstecs hipotecaris. Taxació, verificació registral, notaria, registre, gestoria, impostos.
El compte de crèdit
|
|
|
És el contracte pel qual una entitat bancària sobliga a posar a disposició del seu client una quantitat de diners fins a un límit i amb un venciment determinat. Al venciment del contracte, el client sobliga a retornar els diners que ha disposat i al pagament dels interessos produïts i de les comissions meritades.
La utilitat normal del crèdit sol ser per a fer front a necessitats temporals de tresoreria. El termini del crèdit normalment està entre 6 i 12 mesos.
Operativa
Sobre un compte corrent de crèdit amb el saldo del crèdit concedit. El compte admet pagaments, xecs, etc., així com ingressos, amb els quals es pot anar disminuint el deute amb lentitat financera. Limport del crèdit es retorna dun sol cop lúltim dia de vigència del contracte, encara que es pot realitzar abans mitjançant abonaments al compte.
Costos
El client ha de pagar interessos per les quantitats disposades, així com una comissió per les no disposades i una altra per lestudi de loperació.
També es poden donar les següents comissions: estudi, obertura, no disponibilitat, cancellació anticipada.
http://www.cecu.es/campanas/cuadernos/servicios_intermediacion09.pdf
El descompte comercial defectes
Els efectes comercials que es poden descomptar són els que tenen un venciment futur: pagarés, lletres de canvi, etc.
El descompte defectes és el contracte en virtut del qual una entitat financera anticipa al seu client limport dun crèdit no vençut que aquest tingui davant dun tercer, restant els corresponents interessos, despeses i comissions, i rebent la titularitat del crèdit.
El conjunt defectes que es presenten agrupats per al seu descompte es denominen remesa defectes.
Altres operacions dactiu
Laval bancari
És el compromís duna entitat financera autoritzada (avalador) de respondre de les obligacions econòmiques contretes per una altra (avalat) enfront dun tercer (beneficiari), en cas que lavalat no ho faci.
|
|
|
Les entitats financeres que comercialitzen aquests productes són les entitats de crèdit i les societats de garantia recíproca.
Lentitat financera cobrarà les comissions següents: estudi, risc (quantitat avalada, termini, tipus daval, etc), formalització i obertura.
El lísing financer
El lísing (arrendament financer) té com a finalitat finançar ladquisició dun bé de lactiu (generalment, de limmobilitzat material).
És un contracte que té per objecte la cessió de lús de béns adquirits amb aquesta finalitat, per una entitat financera (arrendador), segons les especificacions del futur usuari (arrendatari), a canvi duna contraprestació consistent en labonament periòdic de quotes, a la qual cosa cal sumar la concessió, al final de loperació, duna opció de compra a favor de lusuari, així com la destinació dels béns a un ús empresarial o professional.
Comparació entre lísing i préstec
| Lísing | Préstec | |
| Import finançat | ≈ 100% | ≈ 80% |
| Impost sobre societats | Es dedueix més ràpid | Es dedueix més lent |
| IVA | Es va pagant a mesura que es paguen les quotes | Es paga tot en adquirir el bé |
| Interessos | Alts | Més baixos |
El rènting
A ligual que el lísing financer, el rènting és una variant del lloguer molt utilitzada per les empreses.
El rènting és el contracte que té per objecte la cessió dús de béns mitjançant el pagament duna quota dutilització que inclou les corresponents despeses de conservació. Sutilitza fonamentalment per a vehicles, encara que també es pot utilitzar per a equipament industrial, mobiliari doficina, etc.
La diferència principal amb el lísing és que el lísing no inclou les despeses de manteniment. Si sadquireix un vehicle per rènting, el contracte porta inclosos el manteniment, lassegurança a tot risc, el pagament dimpostos, assistència en carretera, vehicle de substitució, etc.
El rènting no requereix que larrendador sigui una entitat financera.
