Les operacions d’actiu són les que realitzen les entitats bancàries posant recursos financers a disposició dels seus clients, els quals s’obliguen a retornar, al venciment del termini pactat, les quantitats rebudes més els corresponents interessos.
Principals operacions actives:
- Crèdits
- Préstecs
- Descompte comercial
- Aval
- Lísing
- Rènting
- Factoring
- Confirming
El risc en les operacions d’actiu
Davant el risc d’impagament o retard per part del client, les entitats financeres:
- Analitzen prèviament la solvència del client.
- Exigeixen al client garanties per al compliment de la seva obligació de reintegrament de les quantitats rebudes.
Per analitzar la solvència dels clients, les entitats obtenen informació per diverses vies i la contrasten: informació facilitada pel client (identificació, ingressos, patrimoni, etc), informació existent en registres públics i privats (Registre de la Propietat, Registre Mercantil, Registres de morosos), etc.
Préstecs i crèdits
A la pràctica, se solen utilitzar els termes crèdit i préstec com a sinònims, però en realitat són dos contractes diferents. Diferència:
- En el préstec, el client rep del banc una quantitat de diners amb l’obligació de retornar al seu venciment l’import rebut, així com els interessos en les dates indicades.
- En el crèdit, en canvi, l’entitat financera posa a disposició del seu client la quantitat de diners sol·licitada fins a una suma límit; el client la pot utilitzar totalment o parcialment, o bé no utilitzar-la. Al final del contracte, el client ha de retornar la quantitat que hagués utilitzat així com els interessos corresponents. Els interessos en els crèdits solen ser més alts que en els préstecs.
El préstec bancari
És un producte financer mitjançant el qual el client (prestatari) rep d’una entitat financera (prestamista) una quantitat fixa de diners (capital del préstec), amb l’obligació de retornar-lo en diversos terminis i pagar els interessos, les despeses i les comissions pactades.
Terminologia del préstec bancari:
- L’interès en el préstec. Constitueix la remuneració per a l’entitat prestamista i pot ser fix o variable.
- Interès fix.
- Interès variable. El tipus d’interès està integrat per dos elements: tipus de referència (euribor, mibor, IRPH, etc) i diferencial (marge que es suma al tipus de referència per a obtenir l’interès total). Les revisions del tipus d’interès se solen fer cada 6 o 12 mesos.
- Les comissions en el préstec. Les comissions vinculades als préstecs poden ser:
- Estudi. És un % sobre l’import del préstec. Si no es concedeix el préstec, no es pot cobrar.
- Obertura. És un % sobre l’import del préstec. Remunera els tràmits que ha de fer l’entitat.
- Cancel·lació anticipada. És un % sobre la quantitat avançada.
- Quadre d’amortització. És un quadre, elaborat en formalitzar un préstec, en què es resumeix l’import de cada un dels pagaments (capital + interessos) que ha de realitzar el prestatari.
- Les garanties en els préstecs. Les entitats financeres solen exigir dos tipus de garanties als prestataris: garanties personals i garanties reals (materials).
- Préstecs amb garantia personal. Operacions garantides pel patrimoni, present i futur del prestatari (solvència) i, en cas que existeixen, dels avaladors.
- Préstecs amb garantia real. Operacions garantides amb el patrimoni del prestatari i els avaladors i, a més, amb un dret preferent del prestamista sobre un bé concret de l’esmentat prestatari. Pot ser garantia hipotecaria (immobles) o garantia pignorativa (valors mobiliaris, dipòsits de diners a termini, etc).
- Despeses dels préstecs hipotecaris. Taxació, verificació registral, notaria, registre, gestoria, impostos.
El compte de crèdit
És el contracte pel qual una entitat bancària s’obliga a posar a disposició del seu client una quantitat de diners fins a un límit i amb un venciment determinat. Al venciment del contracte, el client s’obliga a retornar els diners que ha disposat i al pagament dels interessos produïts i de les comissions meritades.
La utilitat normal del crèdit sol ser per a fer front a necessitats temporals de tresoreria. El termini del crèdit normalment està entre 6 i 12 mesos.
Operativa
S’obre un compte corrent de crèdit amb el saldo del crèdit concedit. El compte admet pagaments, xecs, etc., així com ingressos, amb els quals es pot anar disminuint el deute amb l’entitat financera. L’import del crèdit es retorna d’un sol cop l’últim dia de vigència del contracte, encara que es pot realitzar abans mitjançant abonaments al compte.
Costos
El client ha de pagar interessos per les quantitats disposades, així com una comissió per les no disposades i una altra per l’estudi de l’operació.
També es poden donar les següents comissions: estudi, obertura, no disponibilitat, cancel·lació anticipada.
http://www.cecu.es/campanas/cuadernos/servicios_intermediacion09.pdf
El descompte comercial d’efectes
Els efectes comercials que es poden descomptar són els que tenen un venciment futur: pagarés, lletres de canvi, etc.
El descompte d’efectes és el contracte en virtut del qual una entitat financera anticipa al seu client l’import d’un crèdit no vençut que aquest tingui davant d’un tercer, restant els corresponents interessos, despeses i comissions, i rebent la titularitat del crèdit.
El conjunt d’efectes que es presenten agrupats per al seu descompte es denominen remesa d’efectes.
Altres operacions d’actiu
L’aval bancari
És el compromís d’una entitat financera autoritzada (avalador) de respondre de les obligacions econòmiques contretes per una altra (avalat) enfront d’un tercer (beneficiari), en cas que l’avalat no ho faci.
Les entitats financeres que comercialitzen aquests productes són les entitats de crèdit i les societats de garantia recíproca.
L’entitat financera cobrarà les comissions següents: estudi, risc (quantitat avalada, termini, tipus d’aval, etc), formalització i obertura.
El lísing financer
El lísing (arrendament financer) té com a finalitat finançar l’adquisició d’un bé de l’actiu (generalment, de l’immobilitzat material).
És un contracte que té per objecte la cessió de l’ús de béns adquirits amb aquesta finalitat, per una entitat financera (arrendador), segons les especificacions del futur usuari (arrendatari), a canvi d’una contraprestació consistent en l’abonament periòdic de quotes, a la qual cosa cal sumar la concessió, al final de l’operació, d’una opció de compra a favor de l’usuari, així com la destinació dels béns a un ús empresarial o professional.
Comparació entre lísing i préstec
| Lísing | Préstec | |
| Import finançat | ≈ 100% | ≈ 80% |
| Impost sobre societats | Es dedueix més ràpid | Es dedueix més lent |
| IVA | Es va pagant a mesura que es paguen les quotes | Es paga tot en adquirir el bé |
| Interessos | Alts | Més baixos |
El rènting
A l’igual que el lísing financer, el rènting és una variant del lloguer molt utilitzada per les empreses.
El rènting és el contracte que té per objecte la cessió d’ús de béns mitjançant el pagament d’una quota d’utilització que inclou les corresponents despeses de conservació. S’utilitza fonamentalment per a vehicles, encara que també es pot utilitzar per a equipament industrial, mobiliari d’oficina, etc.
La diferència principal amb el lísing és que el lísing no inclou les despeses de manteniment. Si s’adquireix un vehicle per rènting, el contracte porta inclosos el manteniment, l’assegurança a tot risc, el pagament d’impostos, assistència en carretera, vehicle de substitució, etc.
El rènting no requereix que l’arrendador sigui una entitat financera.
