.


:




:

































 

 

 

 


Tipus de mercats




Existeixen moltes classificacions dels mercats de valors, en funció de quin sigui el criteri elegit per diferenciar-los.

Una de les més utilitzades és la que distingeix entre mercats primaris o demissió i mercats secundaris o de negociació.

Mercats primaris

Són els mercats en què es venen i es compren valors per primera vegada. Exemples: ampliació de capital duna S.A., emissió de Lletres del Tresor, etc.

Mercats secundaris

Són els mercats en què es compren i es venen valors negociats anteriorment en el primari. També sanomenen mercats regulats (estan reglamentades les condicions de funcionament). A Espanya existeixen els següents mercats secundaris oficials:

  • Borses de valors. Shi compren i venen accions i valors convertibles en accions, amb caràcter exclusiu. A les borses també shi pot comprar i vendre deute públic i privat, però sense exclusivitat.
  • Mercat de deute públic anotat. Sintercanvien valors com Lletres, Bons i Obligacions del Tresor, representats exclusivament mitjançant anotacions en compte.
  • Mercat de renda fixa AIAF. Es compren i venen actius de renda fixa emesos per empreses privades, entitats financeres i Administracions Públiques territorials.
  • Mercat oficial de futurs i opcions financeres a Espanya (MEFF). Shi negocien operacions a termini, no pagades al comptat sinó al venciment de loperació; són els anomenats derivats financers.
    • Un futur financer és un contracte que obliga els contractants a comprar o vendre, en una data futura i establerta, una quantitat determinada de valors per un preu preestablert. Exemple: dues persones acorden que una comprarà a laltra 100 accions de Repsol a 19 cada una, produint-se el lliurament dels diners i les accions al cap de tres mesos. El dia del venciment, independentment de la cotització de Repsol, shan de lliurar els diners i les accions.
    • Una opció financera és un contracte pel qual el seu posseïdor obté un dret, però no una obligació, a comprar o vendre una quantitat determinada de valors per un preu preestablert fins a una data concreta, denominada venciment. Exemple: sadquireix una opció que permet comprar, el 3 dabril de 2012, 100 accions de Repsol, a 19 cada una. Si el dia de venciment (3 dabril), lacció cotitza, per exemple a 20 , sexercita lopció, comprant les accions a 19 i podent-les vendre a 20 . Si lacció cotitza a 18 , simplement no sexercita lopció, ja que es perdrien diners, preferint comprar les accions al mercat.

A la taula següent es mostra en quin mercat es compren i venen cada un dels valors:

Valor Mercat Particularitats
Accions Borsa de valors Han de ser admeses a cotització (la major part de les accions de les SA no es negocien en cap mercat secundari regulat).
Certificats de participació en fons dinversió Borsa de valors La major part no es negocien en cap mercat secundari regulat.
Deute públic Borsa de valors i mercat de deute públic anotat Les entitats bancàries solen fer dintermediàries.
Deute privat Mercat de renda fixa AIAF La major part no es negocien en cap mercat secundari regulat.




:


: 2015-10-01; !; : 271 |


:

:

, , .
==> ...

2027 - | 1668 -


© 2015-2024 lektsii.org - -

: 0.007 .